※　中世マヨルカの木工職人と宗教彫刻の世界を、500年の時を超えて立体的に甦らせる決定版研究　※

　本書は、1229年のアラゴンによる征服から16世紀初頭に至るマヨルカ島において、木工職人（fusters）と木彫像制作を担ったイマジナリス（imaginaires）の活動を、豊富な公証文書・契約書・会計記録に基づき総合的に分析する研究です。宗教空間を彩った木彫祭壇や聖像の制作過程を、素材調達、工房組織、技術的特徴、職人間の協働関係、注文者の社会的背景など多角的な視点から解明し、島嶼社会における芸術生産の実態を立ち上げます。また、地中海交易圏との交流が技術や様式に与えた影響、職人の移動、ギルド制度の形成などを検討し、マヨルカが中世地中海世界の文化的交差点として果たした役割を明らかにします。美術史・社会史・経済史の接点に位置する本書は、中世彫刻研究のみならず、職人史や地域文化史の理解を深めるうえで重要な知見を提供します。

[対象地域、年代、研究分野]
マヨルカ島（地中海世界）／13〜16世紀初頭（1229〜1520年）／中世美術史・職人史・社会経済史研究を対象とし、中世彫刻史研究者・地中海地域史研究者・工芸技術史研究者を対象としています。

※ タイトルページ、目次、プロローグなどは「追加情報」のPDFをご参照下さい。


Description:
Aquesta monografia tracta els col·lectius dels fusters i els imaginaires actius a Mallorca durant la Baixa Edat Mitjana, artesans vinculats al treball escultòric en fusta. L’estudi parteix d’un enfocament doble. En primer lloc, s’ofereix una anàlisi conjunta dels col·lectius, eminentment a partir de documentació arxivística, fent especial èmfasi en les facetes laboral, productiva i socioeconòmica. Una de les primeres qüestions abastades és la problemàtica terminològica derivada de la polifacètica documentació de l’artífex a les fonts medievals i la diversitat d’obres que realitzaven els fusters i els imaginaires, exemple de la seva característica versatilitat.

Després d’aquests aspectes introductoris, la investigació se centra en el context de treball de l’artesà, analitzat a partir de tres grans ítems: el taller, les eines i les matèries primeres. A continuació, s’estudia el marc gremial dels fusters per tal d’esbrinar els problemes i les particularitats que presenta l’exemple mallorquí, així com també les qüestions relatives a l’organització del treball del taller i l’aprenentatge. Un altre factor a tenir en compte és la mobilitat, que s’analitza en un doble sentit: artesans forans que arribaren a Mallorca i artífexs mallorquins que viatjaren fora de l’illa. Es pretén establir els orígens, focus i radis dels viatgers, així com també les causes que van motivar la mobilitat.

D’altra banda, s’examinen alguns aspectes destacats de tipus socioeconòmic lligats al context laboral de l’artesà de la fusta: els preus d’obres i salaris, els vincles professionals amb altres col·lectius, i la formació cultural i intel·lectual dels mestres. En darrer lloc, es reflexiona sobre la incidència dels col·lectius o d’alguns dels seus membres en l’entramat socioeconòmic del Regne de Mallorca. L’últim capítol s’articula des d’un altre enfocament: s’analitzen de manera individualitzada els artífexs i les nissagues d’artistes vinculats al treball de tipus escultòric. En definitiva, aquest llibre pretén aportar noves perspectives als estudis de la història social i la història de l’art medieval de Mallorca, en particular, i de la Corona d’Aragó, en general.